Quasi podria dir que sóc viu gràcies al Cap de Creus... i també que Cap de Creus m'ha perdonat la mort... almenys de moment...
La meva pintura neix al Parc Natural del Cap de Creus, concretament a la Cala Francaló (avui reserva integral).
Va ser en aquesta cala on a l'edat de 16 anys em van entrar unes ganes immenses de pintar.
El paisatge, el conjunt de roques, els colors i les transparències del mar em varen hipnotitzar, per a mi va ser com entrar en un nou món, com si fos un portal màgic, a partir d'aquí m'hi vaig passar més de 14 anys anant i venint de Cadaqués amb cavallet i pintures que a vegades amagava entre les roques per tornar i continuar pintant els quadres.
La Cova Meditació és el nom del primer quadre que vaig pintar. Després anava buscant composicions amb les roques i el mar, aprofitant les estones de parcur. A vegades fins a 6 hores saltant per les roques, és un miracle que mai he patit cap accident en tants anys, doncs saltant d'entre les roques mai sabia què hi hauria al darrera..., encara avui em costa comprendre-ho.
No cal dir doncs que els meus estudis de pintura són 100% autodidacta, mai he suportat les aules tancades, tampoc he volgut que cap pintor m'ensenyés tècniques de pintura, perquè el més maco és descobrir-les per un mateix... igual que no m'agrada anar al cinema i que algú del costat m'expliqui la pel·lícula.
Anava a fer parkour sobre les roques, aprofitant l'impuls de baixada corrent com si fos un cop de mar caient sobre les roques, seguint les vetes de quars i quan arribava amunt la cresta em deixava caure mentre des de l'aire mirava on posar els peus.
Això ho feia 2 o 3 cops a la setmana.
Cadaqués, Port de la selva, Club mediterrane, Port lligat, seguint el litoral fins al costat de Roses, unes 6 hores al dia, això em feia controlar molt la respiració, i la concentració era absoluta.
Mentrestant veia com les textures del terreny anaven passant, la meva idea era imaginar els possibles moviments de lava magmàtica en el moment de la formació del Cap de Creus, i intentar compondre formacions de les roques de quars blanques en el moment de sortir de les entranyes de la terra.
Segons els geòlegs van sortir de 6000 metres sota terra...
Puc dir que realment m'he gastat els ossos, i les espardenyes, quan baixava per les pendents del mar la sola només fregava las crestes com si anés amb esquís, i quan ja estava a prop del mar comprimia tota la inèrcia derrapant per pujar amunt, era com volar.
Al mateix temps seguia una estricta dieta vegetariana, quasi sempre tornava de nit, amb les piles carregades de colors, formes i textures, que practicava amb els pinzells i les teles amb una solitud absoluta durant moltes llargues nits d'hivern.
Els meus pintors preferits de jove eren Hieronymus Bosch, Peter Bruegel, Arcimboldo, Jan Van Eyck, etc... actualment m'agraden molt Ilene Meyer, Patrick Woodorfe, Yerka, M. Cheval, M.C. Escher etc...
La meva tècnica és pintar amb oli com si pintés amb aquarel·les, o sigui, donant capes i capes de pintura (veladures) els mèdiums que em prepari amb essència de trementina birrectificada, goma dammar i stand oil.
Actualment també pinto amb acrílics de la marca Winson¬Newton també m'agrada molt pintar amb aquarel·les i fer dibuix d'esboç, moltes de les meves obres han estat pintades al carrer, a la vista de tot el públic, defugint una mica de l'estudi i buscant sempre una bona llum.
Hi ha molta gent que em diu que se'm nota l'influència d'en Dalí, però jo els hi pregunto:
-Heu anat al Cap de Creus?
i em responen:
-Cap de què?
-Sí, és on anava el vostre conegut Dalí per inspirar-se amb les roques, i em sembla que també s'hi masturbava... si no, d'on ve la seva obra "El gran masturbador"?
L'any 2000 vaig impulsar la primera Fira de Pintura de Cadaqués, ja que molts amics pintors no paraven de dir-me de fer quelcom al respecte essent de Cadaqués...
Així que vaig parlar amb l'alcalde Àngel Baró i es va fer la 1era Fira de Pintura a la Vila.
...Work in Progress...
